La mort no ens iguala: Ningú mereix morir, ningú mereix una vida indigna. La filosofia pren partit.
No sé per què o no hi vull pensar, però així, de sobte, sóc del parer que la mort no iguala a ningú, ni a res. Perquè no hi ha dues vides iguals i per allò que els homenatges i les cures s’han de fer en vida. I aquestes han de ser sinceres.
I segurament tots mos mereixem ser amfitrions, en algun moment o altre, als ulls de qui mos volen.
La mort és inherent a la vida. Els creients pensem que això no ho és tot, però la realitat és que este plantejament es basa en la fe i la rellevància intel•lectual que hom vulga donar-li per vestit.
En vida, la humilitat ateny als savis i la paciència a la voluntat de romandre en un estat que no és l’adequat.
La religió i la ciència, en tant que esperen i tenen la seua fe en la matèria i el que encara no es pot conceptualitzar però s’intueix en el temps-espai, comparteixen el do de la paciència.
Car tot canvia. Això és segur. Tot canvia i cal que no perjudique els de sempre -els més vulnerables en la conjuntura de torn-, per a variar, de tant en tant, ni que sigue per ‘a vore què’.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’ésser humà no ha estat creat per morir.
Atentament
La resta d’espécies, tampoc han estat creades per morir.
La Creació no va comportar cap dolor vers les criatures (fins i tot, l’alimentació no comportava cap dolor o agressió vers cap altre ésser viu, incloent-hi els vegetals).
Sobre les “espècies que ens precediren en la nostra evolució homínida” no tinc res a dir: no crec pas en la teoría de la evolució.
Atentament, i bon dissabte
Gràcies.