Esta mateixa nit plourà ací, a esta frontera imaginada que anomenem el Sénia. Los diferents mapes meteorològics que he consultat coincideixen tots en una cosa: Plourà a partir de les dues.
Jo suposo que demà, quan passe per la cooperativa a cercar el 15-15 que esta vesprà he encomanat per telèfon a l’Agustí, voré el Montsià emblanquinadet.
Diuen que quan el Montsià porta capell, cuida’t d’ell, però això no ho diuen perquè sigue punyeter de passejar en estes hores, sinó perquè la gelada és segura a la Foia d’Ulldecona, allà on encara alguns hi tenim l’hort.
Qui no té hivernacles -o aquell que tot i tenir-ne els té esquinçats- ja pot comptar que si a mitja matina baixen los tres i quatre graus per sota del Zero, l’ensopida farà tremolar fins i tot l’ensopeguera i l’endemà, o quan surte el sol una altra volta, caldrà entoixar les hortalisses i les verdures de fulla. Això és segur.
Però que neve fa il•lusió. Sempre. I que plogue encara més. I visca.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!