La vespra del diumenge

La vespra del diumenge
ascendeix enlloc de davallar,
explora sense conquerir,
s’endinsa i no es trasllada
del tot fins la fosca de la nit.
En algun moment del silenci
vam percebre esta tarda,
potser en una lectura efímera,
en una migdiada llarga,
en un dibuix mandrós
o una conversa de sobretaula.
Diria que les notes de Satie
van fer-se per a estes hores,
per a este viatge meditat
i alhora sempre imprevisible.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *