Solcades
Eduard Solà Agudo
Passejant a soles,
qui es pregunta res
al marge de la hores?
La conversa és muda
i el cor batega ràpid
-sense adonar-nos-en-
i deixem per a demà
tot allò que ens envolta.
Hem estat, de la poesia,
la bella imatge de l’alba.
Indefugibles deserts,
com la massa del cilindre
que empeny el pèndol
d’un rellotge en venta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!