Solcades

Conten que la vida són dos dies. Hi ha la versió dels dos i la dels quatre dies. És aleatori, podríem dir.

El que és més aproximat a la raó és que l’hivern són dos nits sempre i quan en sigues conscient, que és molt possible que no sigue així per allò que durant lo dia hom treballa o està despert i de nit, tradicionalment, doncs es dorm d’una tirada.

Per bé que ahir no em vaig cansar gaire durant lo dia, ara que m’he llevat -fa una hora- per a pixar, aprofito per gaudir una mica de l’hivern, d’esta primavera d’hivern.

Farà aviat un parell de mesos la Laia, que viu al Pallars, em comentava que ja hi ha qui es planteja de plantar oliveres allà. I jo que ara ho veig i ara no ho veig, però el que veig segur és que jo, als migdies, em trec lo jersei i vaig fent la meua amb màniga curta. I això és cert com que un dia vaig néixer, em cosiren un nom i dos cognoms a la bata del parvulari i encara funcionen. I d’això ja en fa més de dos i de quatre, de dies. I setmanes. I mesos. I de gairebé dècades, si m’apretes.

En fi:

La foto no té cap misteri: Són les minves de gener, al port de Les Cases. Diràs que ‘bueno’, que ja està bé.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!