He creuat lo riu del carrer
mentre la pluja baixava
amb pressa, fent fressa
-el brogit de l’aigua dels terrats-
tota avall, tota fresca,
esta vespra, avui ja sí i per fi,
perdent-se per sempre,
malaguanyada, morta,
perduda, inútil, regalada,
lliure, correns, arreu.
Com si no manqués
per a viure i fer viure
i riure.
On siga que es digue:
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!