‘Amor, Roma’

En aquella hora aferra’t al teu record, al primer que trobis, sense pensar-t’ho, i anomena, crida, recorda, rememora, repeteix, proclama, digues com vulgues la paraula ‘vida’. En aquella hora, la paraula més vera és Ella: És la vida. Recorda-ho, pot ser que no sigue una ximpleria, pot ser que sàpigues de què parlo o ho intueixis.

Sense por al ridícul, sense témer: ‘Vida! Vida! Vida! Vida! Vida!’.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *