Un xic de tot, un poc de res

No em venç la febre, no em venç el constipat: Vaig fort (taronges nàvel, de vuit a cinc). He anhelat massa la tardor, este fred, esta mica de pluja xopant-me la roba i el sarró, amb la Lia al meu costat. Llàstima que el sol es pongue tant pronte, a dos de sis. N’hauria tingut prou amb dos quarts més per deixar enrere el corral del Magraner i fer el gir per darrere de la Font de l’Arboç, entrant per Godall. La Lia estava cansada, però, i hem desfet lo mateix camí de pujada. La darrera.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *