Clicks

Hem tornat per dinar, una mica a contracor, però contents i satisfets per una piscina que no teníem controlada i una caravana que sí. Perquè ‘tanta gana no tinc, però una mica sí’ i ‘a la tarda vindrà l’Ànya i jugarem amb la seua casa’. Una casa gegant, curulla de tota mena d’àmbits.

En estes ocasions sóc del parer que cal aplicar la concessió de l”un dia és un dia i avui és dissabte’. Interessadament, en una certa mesura que cal admetre per certa.

Car ma filla és una entusiasta dels ‘clicks’, talment com jo a la seua edat i a la meua actual.

Ma filla va conèixer l’entreteniment dels ‘clicks’ amb el ‘fuerte comanche’ de casa (que en ‘fer-se gran’ em donà mon cosí Garriga, cap allà 86) i una caixa de taronges plena d’animals de ramat, indis, vaquers i altres espècies en perill d’extinció que farcien el dit ‘fuerte’.

Convençuts que ‘els clicks molen’, l’any passat vam fer el salt cap a la granja ‘country’, que vam trobar inesperadament a l’Abacus de Sants.

Amb el ‘fuerte’ i la granja hem treballat diverses pel•lícules i esketchos. El ‘fuerte’ sempre ha estat el corral gran dels cavalls i la granja el lloc on neixen i creixen les seues cries. Veterinaris, cuidadors, pastors, llauradors, regadors, mestres, cuiners, ànecs, gossos, conills pels horts i les hortalisses… Una explotació ramadera és difícil de gestionar sense una organització social del treball ben pensada.

I avui hem trobat, a l’Expoclick d’Amposta (‘Un riu de clicks’), l’escenari perfecte per fer descansar tot este xafarranxo de cavalleria. Avui hem convingut que calia cercar el bon repòs de tota esta fauna amb la piscina que tant pot ser pensada com un parc aquàtic, com l’espai del zoo on vivien els dofins (ara els dofins ‘de veritat’ del zoo ‘ja no fan res’). També hem observat que mos calia una caravana per conèixer més món. Perquè treballar a la granja és important i necessari per sobreviure, però no menys que fer vacances de tant en tant a Punta Cana.

Sornegueries a banda, sóc del parer que els ‘clicks’ entretenen i fan anar la imaginació. És clar que cal trobar sempre el punt de la motivació. I, en qualsevol cas, desvetllar-la. D’això es tracta sempre i, ves, personalment m’encanta.

La meua experiència amb els ‘clicks’ ha estat sempre satisfactòria, com a infant que vaig ser i com a pare que sóc. Són un recurs didàctic ben pensat, a banda de ben presentat. I és clar que els accessoris hi són, però del que es tracta és de treballar tota mena de recursos propis de l’educació plàstica per a complementar i fer més emocionants les escenes. En el nostre cas, els ‘cliks’ són un recurs també per a treballar el dibuix, l’estampat sobre roba vella, etc.

Aprendre a jugar és aprendre a explorar la infinitud de la imaginació. A relacionar i a relacionar-se, entre moltes altres coses amables, no cal dir-ho.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *