Solcades

Eduard Solà Agudo

29 d'octubre de 2017
0 comentaris

Castanyes i moniatos

Conta la Viquipèdia que els celtes enlloc de Tots Sants -la Castanyada i Halloween- celebraven el Samain en honor dels difunts. Com ara, més o menys, però a la seua manera que desconec.

Jo sempre havia celebrat la Castanyada al col•legi, al tros i amb la colla. I diria que, ja d’adolescent, en algún concert del barri.

Ma filla, però, és més de Halloween. Té tanta il•lusió en vestir-se amb el barret negre i punxegut, una vareta del Disney que imita un parell de veus d’ultratomba a una mà i una carabassa a l’altra, que esta vesprada hem anat als Freginals a saludar en Paco i l’Andreu, dos bons col•legues, pastors, i fer bona cosa de fressa.

És evident que el Halloween és una festa importada. Quan jo celebrava la Castanyada, amb els anys vaig pensar que aquesta festa competia (sic) amb una altra festa que, ves, no em resultava gaire simpàtica per això del fet comercial, la imatgeria artificiosa i, en fi, aliena al recolliment de les castanyes torrant-se al foc que escalfa i torra la carn els dies de collir olives.

Certament, ho vivia així, de forma netament negativa. Per això, quan ma filla em pregunta sobre el Halloween, jo li explico que ‘el papa de menut només celebrava la Castanyada’, però que ‘ara també tenim el Halloween’, posant en valor aquesta nova festivitat que ma filla viu amb alegria i il•lusió.

‘Zero equidistància’, per dir-ho a la manera d’ara.

A vore, per molt que ens esborronin més o menys les estètiques del Halloween, és absurd pensar que esta tradició importada farà desaparèixer la nostra Castanyada. Sobretot, i entre altres motius, perquè les castanyes no es poden conservar al congelador i no és presentable no dir un Parenostre de tant en tant, si es vol, almenys una volta a l’any.

I, per cert, de moniatos, si ‘el súper’ no vol, doncs tampoc se’n mengen tot l’any, val a dir-ho.

I perquè ara -fixa’t!- hi ha les no poques creences que enlloc del Halloween o la Castanyada, celebren un Salaim o quelcom ‘ancestral’ i de manual i així fan la seua sentida festa ‘pagana’.

I, sobretot, perquè tot canvia i els anys i les modes van i venen, tomben i giren, i no passen mai en palangana. I cada persona és un món i ‘ara la física quàntica diu que…’

Sigue com vulgue, el cert és que arriba el mes de l’any amb menys claror. Fins Nadal. O Santa Llúcia, si ‘la cosa’ del clima no canvia definitivament, és clar, i bona nit Holocè, aleshores.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!