La llibertat de pensament i la llibertat de la Cultura s’exerceix. És evident que no és una moda, ni una corrent ideològica tal i com es pensa avui en dia, sense posar l’accent o, pitjor, sense anomenar la importància de la crítica de la raó en els processos, en les necessitats i en les voluntats. Als fets conjunturals, com es diu, ràpidament, que emanen de la crítica de les fonts.
Sempre m’agrada posar l’exemple del títol d’aquella publicació on també van participar catalans i valencians a l’exili: ‘Cuadernos del Congreso por la libertad de la Cultura‘ . ‘Por la libertad de la Cultura‘, perquè sense llibertat de pensament i d’expressió ja m’explicareu quina mena de cultura és possible al marge de l’a priori, de les respostes automàtiques i les deduccions que, amb un parell de fotos d’impacte, deixen a la crítica ensorrada per, finalment, convèncer i fer creure. Apa, creu.
No dic res que no se sàpigue, però és que ara m’ha vingut de gust dir-ho perquè, consultant la Viquipèdia, m’he adonat que un 28 d’octubre de 1466 va néixer Erasme de Rotterdam. Si més no, que soni.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!