Lo Dic, la Lia…

En Dic és un gos de rabera, un gos del tio Morrongo que es passa el dia envoltat d’un centenar d’ovelles ‘lacones’ i tres cabres ‘alpines’.

Fa forces anys que conec en Dic (si navegueu pel bloc a través de les etiquetes podeu veure’n més fotografies), sempre tranquil i servil al seu pastor.

En Dic coneix les gosses de rabera de casa, la Lia i la Lila, per bé que acostumen a acompanyar-me amunt i avall. S’empaiten tot jugant, junts furguen amagatalls i junts acaben a l’ombra dels arbres per recuperar les forces o adormir-se.

Ma filla coneix una colla de gossos de rabera. Fa anys que s’ha acostumat a tractar-los amb la seua marcada sensibilitat. En Dic, en Roque, la Blanca, la Blanqueta, en Bartolo, el Xiqui, la Rúbia, el Coco… Els coneix bé pel seu temperament i s’interessa per allò que fan o han fet a la pastura.

La Lila i la Lia, que són les seues, tenen una sorprenent actitud afectiva amb ma filla. És impossible no emocionar-se en veure-les jugar amb ma filla. No debades els gossos han evolucionat a redós de les sociabilitats establertes amb nosaltres els humans.

En este sentit, és impossible no pensar que l’amor és capaç de poder-ho tot.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *