‘Emoji’ (i la famosa relativitat)

Amedeo Modigliani forma part del meu imaginari sobre la tragèdia de l’artista perquè el meu coneixement sobre les seues obres i les seua vida és, en el fons, ben pobre. Una pel•lícula i una ullada distreta i innocent a les seues obres ho és tot.

Potser per esta creença, entre d’altres de més senzilles d’endevinar, em resulta complicat pensar que el creador d’art puga desentendre’s de la seua voluntat de trascendir. I em resulta impossible que algu puga pensar que este divorci siga possible algun dia.

En una certa relació amb este fet, hi ha la idea que se m’ocorregué el dia que amb ma filla Aran vèiem la pel•lícula ‘Emoji’ al cinema d’Amposta:

Una mena de ‘desnaturalització’ de les emocions implantada pel Whatsapp i totes les xarxes dites socials (i no ho plantejo en un sentit forçadament negatiu o pessimista), podrien dur-nos a repensar les formes d’expressió que fins ara mos ha definit i caracteritzat com a espècie, almenys des del Neolític.

Los nous llenguatges i la nostra [construcció de la] visió del món. I les noves censures, si es vol i dit amb cura. Siga com siga, tot plegat, d’una aparent (sic) superficialitat.

Per cert, si esteu avesats a les pel•lícules per a infants que s’estrenen als cinemes, potser compartireu amb mi la idea que el nou llenguatge i el missatge han girat ‘les formes’ de la Bola de Drac, l’Arale o el Musculman, per posar tres exemples favorits i que conec bé. I que més enllà de les preferències pel Sonic o el Mario Bros, avui la manera de transmetre els valors en l’entreteniment posen molt l’accent en un tractament molt pensat -treballat- i centrat en les emocions. I no barroer en la majoria dels casos, val a dir-ho, amb antològiques excepcions com els ‘Power Rangers’ o els ‘Transformers’, autèntiques mostres de les fronteres de l’ètica actual (però i què).

‘La Bella i la Bèstia’, ‘Tadeu Jones’, ‘Cars 3’, ‘Gru 3’, ‘Emoji’… Heu vist ‘Gato’? Sorprenent.

Noves tendències, nous llenguatges, noves perspectives crítiques amb unes potències educatives que jo no sé valorar de cara al futur, però que estan en directa relació amb allò que escrivia al bloc fa uns dies enrere i que vaig titular ‘Les emocions’. Sobre l’educació de les emocions.

Tot això deu ser molt complexe de desenvolupar (la teoria pot semblar molt lògica, però si mos fixem en els processos i els matisos potser no tant) i no estic segur de plantejar-ho correctament i, comptat i debatut, segur que algu ja ho ha fet fa deu anys o vint enrere. Així i tot, pot ser que un dels punts de partida siga precisament este, que és clar que deu tenir un recorregut anterior als mòbils, però és que ara tot passa pels mòbils.

Mireu ‘Emoji’. Rere l’aparença d’una pel•lícula per a la canalla hi ha un avís explícit per a navegants. I ací naveguem tots i totes.

Disney, Pixar, etc. Una mirada dibuixada per Modigliani. I natros, los espectadors.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *