Hola Europa

L’aire fresc s’escola a dins de la cambra i començo a comptar els minuts per alçar-me i anar a la feina. És fosc, encara, i penso que fa dues setmanes enrere la claror permetia vore tots los racons de l’habitació. La tardor: Guaita, ja hem entrat oficialment a la tardor.

Abans de dutxar-me, em fixo en les novetats del Twitter i consulto el correu. En poc menys de cinc minuts recorro mentalment València, Barcelona, Pedreguer, Castelló, Alcoi, Tarragona, Sabadell, Reus… I recordo alguns titulars de la premsa internacional i la Plaça de l’Ajuntament del meu poble, plena de gent il•lusionada a causa del nostre Referèndum.

En sortir de la dutxa em ve a la ment allò del ‘xoc de trens’, que finalment s’ha concretat en la confusa vulneració d’algunes lleis i drets universals per part de l’estat. La supèrbia arriba al punt de no anomenar l’article 155 i legitimar així els titulars que fan referència a un ‘cop d’estat’. Inequívocament, per cert, malgrat no es digue oficialment o s’opte per allò de ‘l’estat d’excepció’ a causa de l’excepcionalitat dels fets.

Un cop d’estat a Europa? Quan? Avui? ‘De facto’, s’escriu o es comenta, en qualsevol cas. Doncs deixem-ho en ‘l’intent’ i demà serà un altre dia.

Europa. Este matí Reuters anunciava que la senyora Merkel està amoïnada. M’ho crec: Això no ho publica el Periódico. De fet, tots mos ho pensem. El misteri és conèixer exactament el per què o els per quès del seu estat d’ànim.

A vore si al llarg d’esta vespra en sabem més detalls. Mentrestant, estem de la manera següent:

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *