Una prova que la ciència es troba en hores baixes és que no es socialitza i no es socialitza bé. L’evidència és clara: Jo visc sense ‘tele’ des de fa molts anys, però no em cal per saber la mena de pa que s’hi dóna. Precisament no en tinc per este motiu: Perquè el pa que s’hi dóna és precongelat i el llencen des del terrat a base de molles sensacionals que sempre volen cap al terrat de bell nou. Si no fos així, malament rai.
Ho vaig escriure al primer article del bloc i em sembla absurd reiterar allò que tothom sap.
Retransmetre l’ètica de la ciència, vull dir, i no allò que és antroposofia i ja s’atreveix amb tot i sense observances perquè la mala educació té unes conseqüencies clares. Per això han de ser els i les dones de la ciència els qui parlin sense intermediaris.
Perquè les conseqüencies de la catarsi són clares i no en són poques les principals, però l’essencial potser siga que ja s’ha perdut l’interès per un coneixement al servei del benestar universal i portador de futur en benefici d’unes creences, unes supersticions i una publicitat que imposen amb un somriure i uns escenaris que no tenen res a veure amb la realitat i la necessitat del receptor-consumidor. I això no és ètic (sic).
I cal dir-ho i repetir-ho tot i que t’acabin avorrint. Sense por al rídicul o a la solitud perquè n’hi ha prou de tanta brossa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!