Deflagra el motor
i el gas-oil
acabat de consumir
fa una gran fumera.
Lo tractor antic
avança de nou.
Javier i Antonio se’l miren,
asseguts a un marge.
Lo sol no acaba de vore’s,
però la llum és clara.
Jo m’entretinc
escrivint això
tot collint figues
i menjant-me-les
tranquil•lament.
Ara mateix,
a la resta del món,
passen coses
que fan minvar
els beneficis
dels uns
en favor
dels beneficis
d’uns altres,
vulgues o no.
Però res dura per sempre
al marge de la bonesa
i és fútil el dolor.
I ara mateix,
lo parell aquell
del marge
s’han alçat
i els perdo de vista.
(En Michio Kaku
diu coses sorprenents,
per cert, al YouTube).
Crema la rama
de les oliveres
que vaig esporgant.
Si plou
-i plourà-
milloret.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!