Solcades

Mos vam conèixer el dia que vaig tornar a desbrossar una finca de mon tio, a Les Cases, fa un parell de mesos.

La figuera i els ametlers havien rebrotat força des de l’any passat i els cards feien goig de vore. Enguany he decidit esporgar tots los seus arbres a consciència i ara tinc previst, de cara a l’octubre, sembrar bona cosa d’alls violeta.

En Jean Pierre, lo veí, és un tio extrovertit i simpàtic. És empresari del ram de la nàutica, sense saber-ne més detalls. Quan em preguntà a què em dedicava, li vaig respondre, amb la veritat per davant, com sempre, que de ‘qualsasi lavoro’. I va riure, és clar, perquè gairebé tothom treballa del que pot, avui en dia.

Em va comentar que ell feia un vi d’anomenada, italià, a la seua terra, i per mostra em va donar una ampolla que no he obert perquè no m’agrada l’alcohol.

Jo li vaig dir que enguany havia embotellat una mica d’oli. I també li’n vaig oferir una mostra. I es va entusiasmar tant que va dir-me que me’n compraria, de cara a la propera campanya. I jo no les tinc totes per això de la sequera.

La nostra bona sintonia va ser tal que un dia vam trobar-nos per anar a visitar les meues oliveres i xerrar sobre el vi i l’oli. Va ser una tarda molt entretinguda. Vam xalar i jo vaig aprendre forces coses que desconeixia sobre el món del vi, lo seu Galfano, d’Itàlia i de la visió dels italians sobre el nostre ‘procés, que qualsevol dia acabarà i potser l’anomenarem d’una altra manera.

Vam coincidir que ell era catòlic i jo un cristià escèptic amb forces miraments per l’ètica. I que Europa és un continent històric al marge de tot això que avui mos passa.

Vam coincidir que ell era conservador i jo un escèptic dels poders, excepte dels bons, que són aquells que aporten confiança perquè són assertius. Fins i tot vam coincidir que estem en un període vulnerable enfront les certeses més bàsiques i que això genera un malestar general i coses més doloroses.

Vam coincidir que haver-nos conegut mos feia millors i més feliços i que ja mos trobaríem quan mos anés bé, pel poble, a casa d’un o de l’altre, arreu. Pel whatsapp. I així és.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!