Vicent Andrés Estellés: ‘Coral romput’

‘Tinc ganes, unes ganes horribles, d’olorar això: el fem dels estables amuntegat en un camp d’aquells que recorde de sobte a Beniferri.

Una olor que m’indica aquells camins, finíssims, que feien, en les caixes de sabates, els cucs de seda per damunt de tomellos ben secs. La caixa de sabates amb un forat damunt.

I mon pare venia amb un saquet de brossa que agafava a grapats dels marges pels conills i de vegades duia, sense saber-ho, grills, els grills entre la brossa, i a mitjanit, quan érem tots al llit, començaven a cridar i cridar, a plànyer-se’n, potser, a sentir-se petits, molt més petits encara, i abandonats, i sols, lluny dels camps, lluny del marges, com jo lluny del meu poble.

Mon pare no volia que matàrem els grills. Mai no en va matar cap. Mai no n’he matat cap. Potser ara comprenc per què tot fou així. Els grills que no he matat, però que ja s’han mort, potser ara se’m tornen paraules, de vegades, igual que els cucs de seda, morint, s’esdevenien papallones petites, amb un tacte domèstic, vagament cereal, cosa de cada dia.’

El 4 de setembre de 1924 va néixer el poeta Vicent Andrés Estellés. A Burjassot.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *