Solcades

Al racó vaig aprendre a anar amb bicicleta i al racó escampava pots de Dixan, d’aquells cilíndrics, per a que les papallones s’hi trobessin a gust fins el punt de pondre els seus ous. Milers d’ous a l’hort de la Conxín. Un hort actualment edificat, però no del tot.

Al racó m’embadalia veient la destresa de les remendadores, la rapidesa amb que feien anar l’agulla de sargir les sèssies.

Al racó inventàvem històries amb en Víctor i l’Albert i vam ser bons amics fins avui, malgrat les distàncies del dia a dia.

Del racó estant, sovint, sovint, esperava que ma mare sortís al balcó. ‘Eeeeeeeduuuuu! A sopaaaaaar!’ O a dinar. O a dormir, quan la paciència ja no filtrava.

I del racó estant intentava descobrir el misteri de les cartes on s’hi deia ‘revoluciones por minuto’ o ‘autonomía’ de no me’n recordo, ara. ‘Velocidad media’. De motos, d’avions, de vaixells, de tancs. Coses dels més grans, aleshores.

Al racó, ma filla aprèn els primers tocs amb la pilota reglamentària del Barça. I descobrim el bàsquet amb un cabàs de plegar olives.

Al racó, aprenem a pedalejar. I juguem a conillets. ‘Conillets a amagar, que la llebre va a caçar. De nit i de dia, que el sol se ponia. Conillets, ja esteu ben amagadets? Sí! Va que la llebreta ja ve!’

Talment com les hores dels meus sis i set i vuit anys, que passaven ràpides, havent sopat, tot cercant el millor amagatall, arraulit a una roda del camió del veí. Amb Carlos i Pablo i Fede, Toni, Víctor, Bruno, Albert… Los meus veïns. Tot allò que ateny a la memòria i, per tant, a les emocions.

De lluny, la remor dels camions de la nacional circulant de nit. I l’olor penetrant del taronger florit. Un ratpenat voleiant ebri arran dels fanals. El cric-cric dels grills. Uns gats passant, murris. Una nostàlgia del dia passat. Una alegria plena, suficient per a tota la vida.

Esta tarda i vespra l’hem passat jugant al racó, que és un carreró tranquil i sense sortida, amb ma filla. Un altra volta. I ara que ja dorm, escric això perquè vull i tal com raja. ‘Perquè tinc ganes d’estimar’. Com sempre i per variar, com se sol dir.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!