L’amistat

M’ha trucat un dels meus millors amics mentres jo acabava de regar, encara capficat pel poc suc d’alguns regadors del meu poble.

Al cap i a la fi, quan diem ‘bon amic’, ens referim a aquella persona amb qui confiem de veres. I en este sentit, val a dir que lo meu bon amic, que és pastor, i jo, mos tenim una confiança recíproca.

Jo me l’escoltava pensant en oferir-li el millor consell i no em movia de la soca d’este anouer. I si ho feia, neguitejat un poquet per la conversa, hi acabava tornant. Durant dos quarts d’hora o més, ‘l’anouer dels Arenals’ ha estat lo meu centre.

Quan mos hem acomiadat, he mirat cap a dalt, cap al cel. I he fet esta foto.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *