Solcades

Allò que els dogmàtics no saben o no volen saber, entre altres coses senzilles i meravelloses, és que el destí també és una invenció humana.

Que el fet de creure o no en qualsevol àmbit de la vida (matèria) parteix d’una estricta invenció de la raó humana, ergo qualsevol sospita de qualsevol (aparent) determinisme sempre és susceptible de ser observat empíricament, si es vol. I això és el pretèn qualsevol ciència, la qual cosa està molt bé.

Però no cal ser un dogmàtic ‘declarat’ (per sempre) per ramblejar amb aires de complaença per la vida. I això també està molt bé, mentres no es toqui els nassos a ningú.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!