Solcades

Què en sabem, nosaltres, del temps. Qui fa trampa, sempre recorre barroerament a la Història per cercar quelcom ‘màgic’ o ‘curiós’, ‘insòlit’, per a no sé quina finalitat que espatarraria de riure si no fos perquè la seua voluntat no és clara, ans al contrari.

Però, què en sabem del temps?

Quan de jove feia alguns tests d’estos d’intel·ligència, un dia se’m va ocórrer comparar la lògica d’aquelles seqüències numèriques i geomètriques amb la invenció del temps. Feia molts anys que no ho recordava, això, i és ben cert:

Existeix la lògica entre la mesura del temps (factor humà) en relació amb la seqüència cíclica de la naturalesa. A aquesta observació, més o menys acurada, a gust de l’usuari, l’anomenem ‘temps’.

En base a aquesta observació, nosaltres li hem posat una mesura. Una mesura humanament homologada, evidentment susceptible de ser modificada.

Comprendre això tant simple i abstracte ens obre una perspectiva d’observació: Com pensem el nostre temps? Quin valor d’ús li donem?

El temps es gasta? Es consumeix? Es pot construïr ‘temps’? Es pot ‘alliberar’, el temps? A què es refereix el ‘temps lliure’ en relació al ‘temps no lliure’?

Quin relació tens amb el teu rellotge? ‘Et parla’ de la mitjana de calories que a les nou de la vesprada hauràs consumit si segueixes per esta via a 6 quilòmetres per hora? Per què al metro de Barcelona hi ha un cronòmetre (en gran) acompanyat de l’hora oficial (a dalt, en menut) i als taxis un taxímetre?

T’emocionen los rellotges de sol tradicionals? I els fars dels ports? A mi també.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!