Les oques de Barcelona

Vam decidir que de cara al bon toc era imprescindible una pilota reglamentària. Del Barça. Però aquella mateixa tarda havíem decidit també que aniríem a descobrir les oques de la Catedral.

La meua història de les oques, aquella que diu que amb una paperina de veces i un paquet de maries m’enfilava al pedrís del claustre i, rere la reixa, esperava que acudíssim les oques per a rebre el menjar que els tenia preparat, tenia a ma filla fascinada. Oques a la catedral? Una catedral a Barcelona?

Finalment, vam prendre un taxi que ens deixà al Mercat de Santa Caterina, on el papa també hi havia treballat amb uns romans d’un antic convent. Però com que els romans no es veuen i el convent tampoc, vam anar de pet a la Catedral.

El cert és que jo no les tenia totes de que encara hi haguessin oques, al claustre. Però sí. I grosses. I grasses.

La majestuositat del temple no deixa indiferent, però allò important era el claustre i, sobretot, constatar que hi viuen unes oques.

Vam recórrer tota la mançana atenent a tota la imatgeria, sense deixar d’observar l’ecosistema de les oques. Les vam comptar i vam vore la caseta on dormen. I ens vam acomiadar amb un a reveure i la bona nit.

En sortir, vam endevinar que la batucada s’apropava. Era la de Vinaròs? Baixant pel carrer del Bisbe, però, una botiga de joguets i souvenirs ens va cridar l’atenció.

Vam entrar-hi i mos vam embadalir. I vam comprar una goma d’esborrar gegant en forma de llapis. I vam seguir fins a la Plaça de Sant Jaume.

Sí, la Generalitat està molt bé, però el soroll de la batucada no invitava a res: La batucada era molt estrident pel nostre gust i vam preferir marxar fins a la Via Laietana, a la recerca d’un taxi que ens portés a casa.

L’atzar, però, va voler que la pilota que ens mancava ens esperés a la botiga del Barça, al costat mateix d’una botiga de minerals.

A natros mos agraden tots los minerals, però sobretot els verds i els blaus.

I si bé és cert que al papa no li agrada això del Qatar amb el Barça, no és menys cert que poca cosa coneix del seu equip. El cas és que vam sortir amb l’equipació i la pilota, disposats, a la fi, a descobrir tots els secrets del Messi.

El taxi mos va deixar a la Plaça de Sants, on encara vam tenir temps de constatar que la pilota, certament, era la reglamentària. Vam encaixar uns gols sota la mirada atenta del Neptú.

I per bé que al cole mos acabem de doctorar en ‘trencadís’, hem decidit que a la propera visita ens espera en Gaudí i la seua Sagrada Família. A poc a poc i amb bona lletra.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *