Sobre les badies dels musclos

M’agrada el següent marisc: Los ‘caragols punxents’, los ‘sors’, les tallarines, los ‘capellanets’ i els musclos. Sobretot los musclos. La resta, no, tot i que si tinc gana, cap avall a l’estómac, també.

Recentment he conegut un professional del sector del musclo. Del musclo del Delta. Bé, lo musclo del Delta no és cap Denominació d’Origen, però per entendre’ns: Lo musclo de les muscleres del Delta. De l’Ebre.

En una conversa breu, una volta em va comentar ‘un drama’. ‘Lo drama’ del musclo autòcton.

Passa que, per circunstàncies derivades de la temperatura i el clima, les badies del Delta minven la seua qualitat en relació a la cria i recria de musclos perquè la seua geomorfologia es veu amenaçada. És un fet investigat i constatat pels geòlegs.

A Catalunya hi ha cinc depuradores de marisc i totes estan ubicades a les Terres de l’Ebre, a l’òrbita del Delta.

‘Seria fantàstic que tots lo que mos dediquem a depurar, o tots los que mos dediquem a este sector, mos uníssim per crear una Denominació d’Origen’, em comentava l’amic.

Evidentment, jo no sé què dir-li. Potser sí. Segurament. Ho desconec. No desconec els motius i els avantatges d’una Denominació d’Origen, però sí que desconec el cas concret del marisc ebrenc.

El cas és que, actualment, el musclo del Delta, sovint, sovint, ja no és l’autòcton.

Sovint, sovint, el musclo italià, comprat a Itàlia, s’implanta a les badies del Delta.

Digueu-me patriota (i no errareu gaire, val a dir-ho) si us dic que, en certa mesura, això em sap greu. Potser patino, com qualsevol patriota, però així ho sento.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *