Solcades

Eduard Solà Agudo

5 de febrer de 2017
1 comentari

Seixanta-cins minuts

La veritat és que mai m’ha entusiasmat lo cinema, però dels divuit als vint-i-sis, aproximadament, vaig ser client dels Verdi. Principalment dels Verdi. Sí, com los guais.

La pel·lícula que em va agradar més va ser ‘Dies d’Agost’, del Marc Recha. I esta que acabo de vore, ‘Tu vida en 65”, també, força.

Per això, quan l’altre dia vaig fixar-me que estava a la biblioteca de Les Cases, vaig prendre-la, juntament amb ‘Modigliani’.

I ara l’acabo de vore sencera. Remarco això de sencera perquè és rar que acabe de vore les pel·lícules que no veig al cinema. Al cinema tinc l’opció de dormir, la qual cosa he practicat algunes voltes i ho dic de veres. Lo problema és que ronco fort, a voltes, però si el seient és bo, el plaer és gegant.

L’he vist sencera perquè m’ha agradat, perquè és una pel·lícula intel·ligent, treballada, que no ofèn al ciutadà, que vol dir, principalment, que no l’avorreix.

Bé, ara només volia dir que ‘Tu vida en 65”, a banda d’estar molt bé i que surt lo meu barri de Barcelona, és una pel·lícula que entreté i paga la pena de vore.

Que vos la recomano, si no la coneixeu, com se diu en estos casos.

En fi, bona nit. Ara sí, que quan me lleve toca cremar més poll i acabar de retovatar un quadradet.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!