Solcades

Eduard Solà Agudo

30 de gener de 2017
0 comentaris

Tenia raó (ell n’estava convençut)

tiopoldopoldopoldotiswqfoto-3Feia poc, potser a molt estirar devia fer un parell d’anys, que ‘l’olivera dels gatets’ s’havia cremat. Lo tio Poldo sempre va dir que havia estat un llamp, però jo, que aleshores en comptava 21, una tarda vaig notar que vacil·lava.

Sigui com sigui, aquella olivera mil·lenària es va cremar i tots ho vam sentir molt. Ma iaia va plorar. Va entrar al cotxe i no va dir res. Jo també vaig plorar, de nit, al llit, per ma iaia, principalment.

Deia que feia poc que ‘l’olivera dels gatets’ s’havia cremat. Uns dies abans de morir, el Poldo, que era qui se’n cuidava aleshores dels arbres, em va assegurar que rebrotaria, tard o d’hora. Lo Poldo tenia fama de bandarra, però no de mentider.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!