Solcades

Eduard Solà Agudo

26 de gener de 2017
0 comentaris

La biblioteca és l’ànima de cada poble i barri

La biblioteca és l’ànima del poble. És més que important que cada poble, per menut que siga, tingue la seua biblioteca. Mas de Barberans té una biblioteca i és un poble que no arriba ni de bon tros al miler d’habitants. Per iniciativa popular, Bellvitge va tenir la seua primera biblioteca dedicada al cèlebre militant poumista Ramón Fernández Jurado. Actualment, la biblioteca de Castelldefels du el seu nom. D’exemples n’hi ha tants com municipis, però val a dir que hi ha biblioteques que agraden més que d’altres.

La meua primera biblioteca va ser la desapareguda Jacint Laporta, a Sants. En guardo molts records, tot i ser molt menut quan hi anava. També recordo la Joan Miró, al Parc de l’Escorxador.

Amb ma filla Aran sempre visitem les biblioteques dels pobles i els barris on hi tenim arrels: Les Cases, Alcanar, Ulldecona, Vinaròs, Sants…

A Alcanar tenim una biblioteca esplèndida, dedicada a Trinitari Fabregat i Chimeno. La biblioteca d’Alcanar és realment un espai on la cultura excel·leix, entre altres aspectes, també per la voluntat de potenciar en rogle la descoberta del coneixement i les habilitats comunicatives entre els més menuts. Este fet, per mi, esdevé el pal de paller de l’elogi i penso que per este fet mereix tot lo reconeixement popular envers els i les seues artífexs.

Jo, que sóc nét de pescadors de Les Cases però no canareu de naixement, me’n sento molt cofoi i agraït. A Les Cases (d’Alcanar), també tenim una biblioteca, a l’espai on de menut acudia si queia massa de cap o tenia febre. Amb l’Aran, a voltes anem a la biblioteca de Les Cases, que mos para al costat de casa, i a voltes anem a la d’Alcanar, tot i que també anem sovint, sovint, a la d’Ulldecona i Vinaròs.

A Alcanar, que és un municipi de tradició republicana, les coses es fan bé. Ho penso molt sincerament, com a republicà i militant cuparire si convé dir-ho (és a dir, com a ciutadà conscient d’allò que és imprescindible de tenir i conservar). I reivindicar, si calgués.

Les biblioteques són l’ànima del poble. I això no és poesia, sinó un elogi de les consciències imprescindibles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!