El Castor, allà al fondo, ara.
Quan erem menuts, amb Petxineta o mon cosí Vicent, si no quedàvem amb les aletes i la careta al Castor, quedàvem al Canó, per a fer pops o caragols (sords) o capellanets o passar lo rato buscant i remirant entre les roques.
Ara -com quan era menut- lo Castor és un pub de Les Cases. Si m’agradés l’alcohol, enlloc de cafès o referescos, jo hi prendria gintònics, que és el que fa la penya.
Los sords de davant del pub del Castor. Boníssims.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!