Per alguns, Jesús és Déu, el Fill del Pare. Per alguns, Jesús no és Déu i, per tant, va ser un fill amb les mateixes qualitats que el fill del teu veí. Per alguns, fins i tot, Jesús pot ser que no existís. Estos darrers es justifiquen dient que tan sols dues fonts clàssiques (sense comptar els Evangelis) citen la seua figura (i indirectament).
Jo sóc dels que es limita a observar les correspondències entre el Circulus anni de l’antiguitat i la posterior tradició pròpiament cristiana.
Sigui com sigui, Jesús té -des del mite o la creença o des de la Història- una indiscutible trascendència per a la vella Europa que arriba fins els nostres dies.
Per mi, Jesús, sobretot, és aquell que els Evangelis conten que van matar per haver xerrat. I això, dit així, pot sembla innocent i imprecís, però us asseguro que he rellegit força els Evangelis.
A Jesús el mataren per xerrar. I d’això en fa una bona colla de segles.
Alerta amb el tema, que du més ferro que palla.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!