Solcades

Ahir -fa uns dies- em referia a la Pietat. Molt a prop de la Pietat, a la mateixa Serra de Godall, com si anessis al poble baixant cinglera avall de la Cova Negra, camí de la séquia mare, hi ha la Cova de Santa Magdalena.

Jo no ho sabia fins que m’ho va explicar Paco. Paco em va dir que a Santa Magdalena hi va viure un ermità.

Santa Magadalena és una cova arqueològicament esgotada, potser. La seua penombra té un no sé què de místic, això que ara està de moda perquè la publicitat és molt amable però en general no es viu gaire bé.

Jo, per allò que a la Pietat les temperatures sempre, baixes o altes, són les més extremes del terme, m’imagino a l’ermità a la vora d’un foc, coent no sé què o escalfant-se, ara comptant los dies per a que arribés lo fred, ara comptant los dies per a que arribés la calor.

Una bona cova és mitja vida. L’altra mitja, se la fa un mateix. Això, l’ermità, també ho devia contemplar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!