Solcades

Eduard Solà Agudo

19 de juny de 2017
6 comentaris

Una estructura d’estat

uu3flaresoto8L’esperança no té res a vore amb la religió.

Dit així, ràpidament, espatarra, però vull dir que la religió és una estructura d’estat. Sempre ho ha estat, des de Sumèria, potser abans. Cal dir-ho perquè això és ben cert.

 

  1. És cert que el poder polític ha utilitzat les institucions religioses per a profit propi; i que les institucions religioses han utilitzat el poder polític i econòmic per a propi benefici. Però no es pot dir que totes les institiucions religioses (o denominacions) siguin favorables al conturbeni Estat-Església que històricament ha existit. Hi han esglésies i denominacions religioses que són partidàries d’una radical (fins i tot, “radikal”) separació Estat-església [es].

    I també és cert que moltes esglésies són canals d’Esperança.

    I a vegades la religió [de ‘relligare’, unir la humanitat amb Déu, o des d’un punt judeocrisitià: restablir la relació entre la humanitat i el Déu creador, ferida pel pecat] té molt poc a veure amb segons quines institucions religioses (per molt “nacionals” o parasitàries que siguin).

    Atentament

  2. No conec cap església que no siga una ‘estructura d’estat’ (que tinga una relació directa amb l’estat, a favor o en contra en funció del context històric, tant se val). Cap: Ni en el passat, ni en el present, a qualsevol indret del Planeta. Digui-me’n una, si us plau.

    Cordialment,

    1. Em remeto a denominacions cristianes que no han tingut una relació parasitària amb l’Estat (ni les volen) i que no són estructures d’Estat (ni ho volen ser): Els testimonis de Jehová, els adventistes del setè dia o els mennonites.
      Membres d’aquestes denominacions han tingut conflictes amb l’Estat per no voler subordinar la seva consciència als desitjos de l’Estat (de testimonis de Jehovà, més d’un ells va ser afusellat per no voler participar en guerres, i també més d’un va patir 21 anys de presidi militar per ser objector de consiència, molt abans del MOC i del moviment d’insubmissos dels anys 1970-1980).

      Atentament

    2. La Reforma va reforçar el vincle entre religió i estat, sens dubte. Des d’aleshores, des del meu punt de vista i al marge de les doctrines de cadascuna de les professions, les fronteres polítiques -històriques i fins l’actualitat- no trenquen amb la relació indissociable amb els estats. No poden ni volent.

      Pensar Max Weber, per exemple.

      Així i tot, estic d’acord que la voluntat pot ser significativa, manifesta i constitutiva de cada adscripció.

    3. Voluntat ratificada amb els fets.

      Més que “reforçar” el vincle entre Estat i església[es], la Reforma va comportar un “canvi” entre aquestes relacions que fins aleshores existien (no oblidem que els reis eren posats i trets pel papat, oferint-li pleitesía com a penyora per a poder regnar amb una mica de llibertat).

      Max Weber va fer un estudi sociològic sobre la relació del protentatisme i la gènesi del capitalisme. Potser hauria tret unes conclussions semblants si hagués fet un estudi sociològic a l’Occitània en temps del catarisme.

      Atentament

    4. D’acord. La idea que pretenia exposar és que l’esfera de les creences i l’esfera de la política (l’estira i arronça, per dir-ho ràpidament, entre el faraó i el sacerdot, per exemple) són dues cares de la mateixa moneda.

      Salutacions,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!