Broten les llunes

Broten les llunes,
s’enlairen les flors,
volen les lletres
i jo no tinc por
de tenir raó.

La puput xerra,
és molt garlaire,
i els coloms beuen
l’aigua dels gossos
que ja han esmorzat.

Deso el cap al sol.
Deixo el temps allà.
Torno a la platja.
Camino a soles,
baldat i tolit.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *