L’u de març de dos-mil quinze vaig espollogar (allà baix en diem així) esta olivera, que és esta que fa uns minuts, potser ja una hora enrere, fotografiava i ara podeu contemplar amb lluna creixent inclosa.
Enguany toquen les puntes. Lo poll de dalt, com diem natros.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!