Sòl de Riu

dsadasfdsfoo1No recordo la darrera volta que vam anar a raure a la desembocadura del Sénia, amb bicicleta o a peu. No acostumàvem a planejar les nostres excusions. Mos posàvem d’acord al matí, quan mos tornàvem a trobar pel carrer, amb la bicicleta (jo sempre anava amb bicicleta). Anem a Sòl de Riu? I hi anàvem, travessant lo verger que, des del Castor, vorejava la mar fins a Sòl de Riu.

Tot era d’una altra manera, abans del ciment. Ho dèiem a casa, passàvem pel forn, preníem aigua i ja està.

Alguna volta hi havia anat tot sol, a trenc d’alba, per ser a temps a casa a una hora que no fes marejar gaire a la família.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *