Solcades

La Lila, abans d’anomenar-se Lila, era una gosseta de quatre mesos que un dia va acudir a l’hort de la via. Per ventura, era un migdia que jo esperava pacientment que l’aigua m’arribés a la bassa per poder regar les bajoqueres. No duia collar i estava plena de puces i paparres. La vaig llençar amb cura a la bassa, que estava mig plena, i tot seguit vaig llençar-m’hi jo també, una mica endut per la calor, una mica endut per les ganes de fer gatzara amb aquella gosseta que, amb els anys, acabaria esdevenint la nostra la Lila, la nostra estimadíssima tia Lila.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!