A la punta de la llengua

xasxscwcverfoto8loseniaaa

Quan la paraula sura en un mar de vocabulari amb forces accepcions que no són la que recordem haver escoltat o dit en una altra volta.

Però ara, allò que ens caldria és la paraula justa, concreta, certa, que roman a la punta de la llengua empesa per altres mots ensalivats i confusos, incerts.

Tot passa en qüestió de dos o tres segons, que és el temps que el nostre interlocutor triga en pronunciar aquella altra paraula que segurament no era la que preteníem pronunciar, però que potser fins i tot la millora.

Això és així perquè estem enraonant, que més que un gest, penso, és tracta d’una actitud. Enraonem quan llegim, sense adonar-nos-en. Enraonem quan pensem. Enraonem quan xerrem. Enraonem sempre i això, en l’era del Twitter, mos salva. Segur.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *