Solcades
Eduard Solà Agudo
3 de desembre de 2017
0 comentaris
Avui, a tres quarts i tres minuts de cinc de la tarda
La sempre esplèndida lluna vella es deixarà contemplar des de la nostra immensa fortuna, que és la Terra. I dic ‘nostra’ perquè és clar que és més homínida que amfíbica, per exemple, per allò de les causes i les responsabilitats.
Avui, a més, l’anomenarem ‘supermoon’, com les del pròxim u i trenta-u de gener. Això gira, tu, i va com va, sempre girant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!