Acaronem lo silenci dels joves i no el desem al calaix d’allò que mos serà útil per a una cita que oferirem a una tribuna d’homes i dones que a les dues de la tarda consultaran lo correu, l’agenda, el Twitter, abans de deixar enrere la cadira ergonòmica del despatx intel·ligent per creuar tres o quatre semàfors i dinar.
Ho he escrit sovint: Escoltem lo silenci dels joves. Lo seu silenci no du perfum, perquè lo silenci estricte de qui la nit passada o fa uns dies ha descobert una altra història per a una altra drecera és lo soroll de les ciutats.
No signen articles, los silencis dels joves, però tots los processadors de textos los anomenen, a voltes assenyalant-los com a sospitosos de qualsevol fotesa de la normalitat dels nostres dies.
Estampem lo rostre del silenci dels joves en los nostres calendaris publicitaris.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!