Solcades

Eduard Solà Agudo

Ma iaia i la tia Juana

19 d'octubre de 2020

Quan arribava la Juana amb un poval de raïm la iaia treia el seu somriure més gran i ample, un somriure que alliberava vulgues o no de qualsevol mal auguri que el futur mos tingués preparat. Ma iaia i la Juana eren dues dones que havien passat juntes força hiverns plegant olives. Coneixien les hores dels

Llegir més

El poema de la tardor

11 d'octubre de 2020

És tant fastuosa la llum i el diumenge és tant solemne que les cames em fan figa així que el sol del migdia llença l’àncora en el meu cap, que és una magrana gegant, i els ulls absents se m’acluquen o moren i ressusciten quan un núvol ho canvia tot per acollir-me l’ànima. El poble,

Llegir més

Les tisores que retallen els mapes

8 d'octubre de 2020

Les tisores que retallen els mapes o les filigranes de les baranes de la menuda golfa de ta casa em recorden que tinc la sort de viure. Les tisores que esguerren tots els mapes em recorden que el viatge és massa curt o que allò que aprofita és la templança, les ganes d’estimar, el desig

Llegir més