La mossada i el llit
Ara que son los grills los hereus de la nit, obro les finestres i la cambra reviu, reviscola, reneix en omplir-se d’aire i també d’absències. Així son les hores: un dringar d’esquelles. I en dono les gràcies, que en vaig sobrat, mai tant, i a voltes les perdo pels bancals i els marges. Una mossada