Maletes velles, atrotinades, afortunades de sobreviure en la gran foscúria. Camions de plàstic, robes antigues, unes romanes, unes sabates per a treballar, bombones d’aire per a fer immersions, hams i plomades, canyes de pescar… He trobat la clau del rebost petit.
I aleshores les voluntats es conjuren i esdevé el miracle. No es pot dir que siga tot una sorpresa, però com hi ha lluna en la nit i els grills l’amenitzen que tot plegat pareix un misteri. Ahir vaig fer baixar la joia, però avui l’he contemplat de prop. Les coses sagrades es contemplen, se