La vespra ferotge de la teua angoixa ha transmutat en cel, en boira i en estels: Un bocinet de temps per esperar el matí i en l’espera, la pau, i en la pau, el somni. Silenci, respires. Respires i això és tot mentre dorms i ja és tard per tornar al meu maset, al
A Joan Salvat-Papasseit Neix cada dia una esperança al cor si penso el teu nom i neix en la nit una nostàlgia dels teus poemes, Salvat-Papasseit, una nostàlgia feta de clarors i horitzons d’amor i anhels viatjant pels nostres pobles. Les corredisses, les nuvolades, los matins viscuts, la màgia del sol en les