Ací visqué l’ermità. Jo no el vaig conèixer pas. Ací, en esta coveta, visqué qui fou l’ermità envoltat de pi i garriga, a la vora de la Pietat, a la serra de Godall. Ací visqué l’ermità, un devot, bon capellanet, místic de l’olivera i l’aregelaga i el timó, del romer i la matissa, de la
Una altra relectura, esta volta d’Amades: La màgia del nom (Deriva, 1992). Una primera edició d’un text inèdit a cura de Josep Martí, qui també signa el pròleg. La primera lectura que vaig fer d’en Joan Amades van ser Les millors rondalles catalanes, editades per Barcino, si no recordo malament. Un aplec molt amè i
Este ordre tant meu, la casa llimpia, los llits endreçats, lo terra lluent, la cuina feta, tot ben posadet, lo terrat banyat, lo planter regat, les plantes verdes, los dies volant, cada lectura. Em manques i et vull perquè t’estimo. La roba estesa, el silenci, al matí, la tarda blanca, la nit serena,
De petit jo volia ser pescador, mariner. Tenia una gran afició a la pesca amb canya i el cas és que tenia força traça. Més que no pas ara, tot i que d’ençà que vaig tramitar a Vinaròs el ‘titulín’ per poder pescar puc dir que també he gaudit amb les moixarres. Jo no vaig