Solcades

Eduard Solà Agudo

Hi ha el rellotge de missa

31 de desembre de 2019

Hi ha el rellotge de missa, lo passeig de Manuelet, lo fred de la vesprada, la calma de la platja, los gats arraulint-se al moll, los canyars i el vent de dalt. Més avant, les hores breus i les mil llums del Nadal. És la vespra de Cap d’Any i els bars s’ompliran de gent

Llegir més

Resum

29 de desembre de 2019

La penosa brama de l’ESO i el Batxillerat, recordo, era la necessitat d’aprendre l’anglès, però val a dir que la Soldevila mai va sortir-se’n amb mi. M’hi vaig resistir fins al punt que el dia de la darrera recuperació vaig presentar-me a l’examen amb la galta manifestament inflamada a causa d’una càries d’antologia, cosa de

Llegir més

Comunicat (oco baix)

28 de desembre de 2019

El bloc Solcades va néixer un capvespre a Bellvitge, on hi vaig viure gairebé un any, el 2005. Al cap d’un parell d’anys, quan vivia a Tarragona, vaig decidir suspendre’l per manca d’activitat a causa de massa activitat en la meua feina d’arqueòleg. Va ser un decisió desafortunada, de totes totes, perquè aleshores no vaig

Llegir més

Los terrats

28 de desembre de 2019

Lo terrat és mitja vida. Això ho dic jo, però aquesta expressió la va inventar ma iaia, que de ben segur tenia el terrat més florit del poble. En vaig ser testimoni durant més de trenta anys. ‘Lo terrat és mitja vida’. I no li mancaven los pins, ni els nesprers, que ella feia néixer

Llegir més

L’any dos mil setze

26 de desembre de 2019

Vam fer nit al cim i ens desvetllàrem en la fosca nit amb la lluna a l’Est. La seua claror era suficient per veure el camí i estàvem cansats i alhora alegres. En arribar al camp tornàrem als sacs i vam dormir plans fins el migdia. Quin dolç despertar! L’aire era gèlid, la claror tènue

Llegir més

No podíem desllorigar

26 de desembre de 2019

No podíem desllorigar quatre mots per dir-nos adéu a les portes de l’aeroport, en aquell estret passadís on tots los somnis s’esfumen com los núvols de cotó fluix. Així s’acabà la història.

Llegir més

La nit ha engolit

25 de desembre de 2019

La nit ha engolit els udols dels gats del moll i els carrers i el silenci neix. Coneixeu la mort? Ningú la coneix i tanmateix és quotidianament viva als nostres ulls. La nit és fosca i orfe d’estrelles, tant allunyades del moll i els carrers que habiten els gats. La nit és mare, la nit

Llegir més

La Sibil•la

25 de desembre de 2019

Enguany tinc la sensació de viure en una ciutat més reposada, menys atabalada, més feta a la mida de les passes pausades que de les grans gambades. Això està bé. Diumenge vam anar a vore els Pastorets al Centre Catòlic de Sants. Per bé que enguany no vam anar als d’Ulldecona, enguany hem tornat als

Llegir més