Fulla de roure. La claror dels migdies. L’estiu no acaba. Tips d’arròs sejat. Carajillo de conyac. Avui, capvespre. Sempre ho voràs bou. Tenir més vides que un gat. Ser un personatge.
Carrasques, argelagues, esperar a que surte el sol, ametlers, oliveres, reviure, vèncer la mort, albercoquers, ginjolers, deixar anar, amollar, ser, farigolars, figueres, dir un Parenostre i dormir.
Ametles per plegar, ametles a l’arbre verd d’este setembre nou. Estiu que te’n tornes a qui sap quin país. Estiu que t’amagues rere els canyars dels rius. Olives per plegar, les figues per collir en este octubre antic. La lluna fa via, el sol ara s’amaga. Tinc un secret gegant per a qui me’l compre.
Les festes, per ma iaia Ramoneta, eren los dies de la cantada d’havaneres i els focs d’artifici. No res més que això. Avui és lo dia dels focs, lo dia que acaben les festes i ma filla Aran encara no ha decidit si vorem los focs des del terrat o des de la platja. Quan
L’alegria és tímida, és fràgil i discreta. L’alegria s’amaga i esdevé juganera. És un migdia plujós o una vespra de tardor. O potser un dinar amb amics. L’alegria és viure en pau.
T’he vist al teu balcó observant de fit a fit els llimoners florits que mos embriaguen. El cel, al matí blau, ara s’ha ennuvolat. Escolto el mar, a prop. La lluna ha canviat. Ho desconeixo tot. Marxen les grunetes. Els dies s’escurcen. Fum de xemeneies.
https://www.youtube.com/watch?v=l83MDQ5SKc4&index=4&list=PLxLCtCsPMw1Mhq-K0K3TNl4blIilc861V