Per a cercar el meu centre sempre m’acompanyen dos llibres: la Bíblia i la Guia del Cristià. Això no em fa millor persona, però ja he dit que la seua utilitat per a mi és que em recomforten. Sí, la paraula és aquesta: recomfortar. Qui em coneix i ha conviscut amb mi ja coneix aquesta
Esta setmana que entrem en faig 44. Concretament, a les 7.20 hores, i constato que no m’agrada viatjar lluny de casa, malgrat sigue per traslladar-me al barri. De casa al barri, perquè mai he sentit que Barcelona siga casa meua. Al barri on vaig créixer. Al barri on vaig estimar. Al barri que ja no
I Ha estat brutal, ha estat un sotrac, ha estat menys que un accident, però molt més que una mossegada als llavis. O als ous. El sol roman cobert pels núvols, el cotxe segueix aturat allà on encara no vol engegar. Avui, diries, tot és una costera amunt. Ho preveies al despertar, però saps que
Aleshores, passa que allò que intuïes que havia d’ocórrer, senzillament ocorre i de seguit esdevé un silenci blanc al teu voltant, una estona de marbre sense fisures a l’enteniment. S’ha redimit allò que havia de néixer i no cal que ningú et done raons: ho havies previst, sense més misteri, i ara t’adones que la
Escric arraulit en el meu sac de dormir. Esta nit faig vivac a la vora de la serra de Godall. Als seus peus. Fa dues hores que escolto el xot. Tinc son i em sento afortunat per tanta felicitat com sento. Ací, en este racó de món, entre el País Valencià i el Principat, sota
He dedicat lo temps a la família i les gosses. També necessitava passejar per la serra i els oliverars amb la tia Lila, com fa 11 anys enrere. Han passat los anys entre jaciments i pastures, entre les feines del camp i el treball de camp. N’estic content, si miro enrere. L’Aran aviat farà 13