Avui hem tombat un cimal enorme que s’enlairava i després dequeia formant una volta gairebé perfecta, però que no beneficiava gens el creixement de l’olivera. Feia anys que me’l vestia per a l’ocasió. Tants anys com porto tractant amb oliveres centenàries, esporgant-les, adreçant-les, guiant el seu creixement per a formar una copa el més esplèndida
El temps es perd per la terra on les formigues feinegen i els mussols esperen la nit. Deu fer una dècada que visc rellegint l’Antic Testament. Estranyo les aparences i tot allò que va passar: Un estiu breu i una tardor que sacsejaren el meu cor i em vestiren per no raure al desert de
Broten les llunes, s’enlairen les flors, volen les lletres i jo no tinc por de tenir raó. La puput xerra, és molt garlaire, i els coloms beuen l’aigua dels gossos que ja han esmorzat. Deso el cap al sol. Deixo el temps allà. Torno a la platja. Camino a soles, baldat i tolit.