I Ara mateix, en este desert, et sento a prop. El cor també s’educa. Recordes? Tot anava a endreçar-se i tot esdevingué un oasi. Ara mateix conec alguns secrets, que són font de joia i entusiasme. Clams de la teua tendresa, riquesa dels humils, amor de tots els qui es deixen aixoplugar en la teua
I Em sento un clandestí, a casa meua, quan arriba la nit. Són la 1 i 22 minuts i amb una qualitat de so impecable del meu MacBook surt la veu de Lou Reed cantant Coney Island Baby. Estic relaxat, de tant en tant fumo un cigar de liar. Estic clandestinament relaxat. Manquen poques hores
I Em trobo malament. Ahir vaig estar tot lo dia dormint i avui, a quarts de cinc del matí, pensava que queia desmaiat. Encara m’ho penso ara, però ara tinc esma per escriure, des de la terrassa de la cafeteria del meu poble. He somniat que una amiga meua es moria i jo estava present
‘No m’agrada el sexe, prefereixo la solitud. Sóc un súper-home, mireu-me! Voleu estimar-vos? Voleu de debò fer-vos el favor d’estimar-vos? Doncs que la por que us atenalla siga foragitada per la vostra creença, per la vostra fe, per la vostra raó. Així sereu realment humils davant de Déu, davant d’aquest ordre que ha estat dissenyat
‘De jove vaig ser un rebel. Un rebel ploraner, que plorava de nit, quan tothom dormia, i de dia feia el mal. Em feia el mal, vull dir. Vaig tenir al sort de tenir una nòvia a qui estimar. Mos volíem i vam ser feliços. Al cap dels anys -ja se sap- la cosa va
La sala ha emmudit. Dret, a l’altura del faristol, espero uns segons que aprofito per familiarizar-me amb els racons, les parets i la distància entre seient i seient. No hi ha cap senyal del sol i per fi m’adono que no hi cap ni una agulla. Em sento a gust. Un membre del tribunal es
No sóc pas l’altre. Hui he somniat en gaufins que eren feliços.