Recordo el dia que morí Pierre Vilar. Ja feia dies que estàvem excavant a la campanya de l’Abric Romaní quan, mentres esmorzàvem en aquell 7 d’agost, l’Eudald va exclamar ‘arqueología total!’ Aleshores, feia escassos mesos que havia llegit ‘Historia marxista, historia en construcción’ i no perquè me’l citessin a la Facultat, sinó perquè em cridà
Aquesta passada nit, bentornats de Sants i havent sopat, contemplàvem des del replà de missa una lluna vella esplèndida. Quan el cel ho permet, ensenyo a ma filla a distingir ‘les figures’ que formen els estels. La meua afició pel vivac, de la qual ja me n’he fet ressò ací mateix, en certa mesura vingué
Acabades les festes de Les Cases, hem muntat a Sants per gaudir uns dies dels carrers guarnits, les activitats infantils i les converses amb vells amics i amigues que mos recorden -amb la canalla ja a la Primària o gairebé- que el temps mai passa en palangana i que salut tinguem. Avant i avant sempre.
L’estació de l’Aldea em fa pensar amb ‘La verge de les vies’, d’en Calders. Jo, d’este conte, en faria una pel·lícula.