Solcades

Quan la nit s’adorm

Quan la nit s’adorm, les plantes creixen, l’òliba somriu, la puput calla i els gossos borden en la distància, desfent silencis o enaltint-los més. La nit és bona i potser solemne. Començar a llegir, començar a somniar o potser a vetlar. Any dos-mil divuit: La perspectiva endolceix les hores. Vint-i-u d’abril, dia assolellat i ara

Llegir més

Joana Raspall: ‘El mar amic’

El mar amic, de Joana Raspall Ai, quin cel tan blau! Quina mar tan plana! Una vela, lluny, sembla una rialla i el sol, tan encès, diríeu que canta! Petxina d’on véns? Conquilla daurada, quin món has deixat per venir a la platja? Deus saber secrets de les fondes aigües potser me’ls diràs, si aprenc

Llegir més

Espona, marge, feixa, bancal

Llegir més